El grup de joves del Programa d’Inserció Laboral (PIL) Riu Ter, ubicat a Girona, gestionat per la Fundació Mercè Fontanilles i Resilis, van anar a visitar les persones grans que viuen a la residència La Llar de Banyoles.
L’activitat forma part d’un procés de sensibilització i conscienciació previ que va començar a les classes de català, quan el grup de joves van començar a fer-se preguntes de les diferències que existeixen entre els seus països d’origen respecte al país d'acollida, pel que fa a la tercera edat.
Com tenim cura de les persones grans? Com ens agradaria viure a nosaltres aquesta etapa de la nostra vida? Quins records tenim dels nostres avis i àvies?👵
El grup de joves, que es van sentir interpel·lats per a una realitat social marcada sovint per la solitud i la falta d’acompanyament, van suggerir com a idea poder col·laborar-hi d’alguna manera.
En Rubén Santiago, director del PIL Riu Ter explica que “és així com ens vam posar en contacte amb la residència de gent gran La Llar, que van acceptar amb il·lusió poder fer aquesta trobada intergeneracional”.
“A partir d’aquí, es van iniciar els contactes epistolars (Des del PIL vam començar a comunicar-nos amb la gent gran a través de cartes, vam començar a enviar-nos cartes i recuperar fotografies antigues de quan érem petits), que tenien l’objectiu de generar un primer nexe d’unió entre el grup de joves i les persones grans residents de La Llar”, relata en Rubén. “És així com, a partir d’interessos i de compatibilitat de caràcters, es van crear les parelles per a la primera trobada”, afegeix.
Tot el procés es va viure amb molta emoció i una mica de neguit perquè no sabien si s’avindrien o si tindrien prou punts en comú per entaular una bona conversa.
En Rubén comenta que “una vegada allà, tots els dubtes que havíem tingut, van desaparèixer”.
“No us volem explicar res que no succeís, però realment va ser així: caminant per Banyoles (a ritme lent, que no hi havia pressa, això sí!) i esmorzant després a la plaça, vam tenir la sensació que feia més que ens coneixíem”, comenta en Rubén. “Compartir experiències vitals, parlar d’aficions i de somnis de futur és, possiblement, de les coses que més senzilles i honestes que hi ha”, afegeix.
El comiat va ser molt emotiu, enmig de promeses de retrobaments que, ben segur, es produiran!
Vist amb una mica de perspectiva, qui ens havia de dir que casarien tan bé joves de 18 anys amb persones grans?
A continuació us deixem el testimoni d’alguns joves i persones residents de la Llar sobre l’experiència viscuda:
Persones joves:
"Espero tornar a fer aquesta visita per demostrar a aquestes persones que ens importen i que són importants en la societat".
"Per a mi va ser una visita preciosa, em va emocionar molt veure l'important que era per a ells compartir aquells moments".
"Fins que no vaig viure l'experiència no vaig entendre per què era tan important".
"Al principi em feia una mica de por que no sabéssim de què parlar, però quan ens vam conèixer, de seguida vam veure que teníem moltes coses en comú".
Persones grans:
”M’agrada la gent jove, em recorden a la meva joventut i em remouen per dins”.
”Vam passar una estona agradable, la qual repetiria avui mateix”.
”Aquells nois tenen il·lusió als ulls i tota la vida al davant, passar una estona amb ells et fa recuperar la il·lusió i el sentit de viure”.
”És molt interessant poder compartir experiències de vida amb persones que encara tenen tota la vida al davant, vaig donar els meus millors consells”.
“He pogut trencar amb alguns prejudicis que tenia sobre nois d’altres països. Uns nois molt macos, entregats, trempats i respectuosos. No van deixar de preocupar-se per nosaltres en cap moment”.