L'experiència del confinament: als centres

Dijous, 28 Maig, 2020

L’EXPERIÈNCIA DEL CONFINAMENT EN ELS CENTRES 

L'adaptació i la col·laboració entre les persones joves i el grup de professionals dins dels serveis residencials de la Fundació Mercè Fontanilles ha permès superar amb èxit les setmanes de confinament dels mesos de març, abril i maig.

El confinament ha establert noves dinàmiques internes, ha aprofundit els vincles, ha comportat canvis en les activitats i un acompanyament constant tant emocional com educatiu dels/les joves. Si bé cada centre té la seva pròpia casuística, serveix de mostra l’experiència viscuda pels joves i professionals del CRAE Lledoners. El seu director, Jordi Panés, ens explica com ho han viscut des del CRAE.

 

Entrevista:

Com vau reaccionar en el principi del confinament? Els primers dies van ser d’incertesa, de mirar d’estar tranquils i de prendre les decisions adequades. Vam estar expectants per rebre directrius de l’administració que ens ajudessin a saber per on havíem d’anar alhora que, com a professionals, de seguida ens vam organitzar per poder gestionar la situació de la millor manera possible, sobretot per garantir el servei i per evitar la propagació del virus. Vam estar molt atents a rebre el material necessari, a fer-ne un bon ús, a aprendre a gestionar un possible cas de contagi si es donava i sobretot a decidir quina informació concreta i adequada transmetíem als nostres joves perquè arribaven tota mena de comunicacions des de fora i també trucaven moltes famílies preocupades.

 

Com vau decidir organitzar-vos dins del centre? De totes les propostes que vam valorar, ens vam decantar per confinar-nos amb els joves i ho vam consensuar amb la Fundació. Tot l’equip s’hi va implicar i vull posar en valor el compromís i la responsabilitat de tothom amb el servei i amb els joves. D’una banda, vam decidir autogestionar-nos pel que fa a la neteja i les coses bàsiques del manteniment. Ens vam dividir en tres grups, dos grups de cinc professionals que ens combinaríem el confinament i altres dues persones que quedaven fora de reserva per si algú es posava malalt. El primer grup va treballar catorze dies seguits, el segon altres catorze dies i després vam fer una tirada de set dies més amb el primer grup i de torns de 12 hores amb el segon. Després vam començar a normalitzar l’horari sobretot perquè l’equip necessitava poder descansar físicament i emocionalment.

 

Com ha estat la convivència en una situació tan extraordinària? Hem hagut de gestionar conflictes propis de la convivència però ens ha anat molt bé conviure amb els joves perquè ens ha canviat l’apreciació de moltes coses, ens ha ajudat a tenir una visió més global del servei. Per exemple, hem prioritzat i refet el sistema de neteja i hem pogut fer canvis sobre on és més necessari incidir. També hem reorganitzat les tasques que fan els joves. Hem posat en marxa uns equips de “fer dissabte” ben a fons. Tots els joves, amb l’ajut i la intervenció dels educadors, fem tres hores de neteja “a fons” de cuines, lavabos i habitacions, a banda de la neteja diària. Això ha tingut un efecte positiu en tothom perquè com més neteges, més t’agrada que estigui net.

 

De quina manera s’han implicat els joves? Hi ha moltes coses que ens han sorprès positivament dels nois i que ha variat algunes idees preconcebudes. Conviure tant amb ells, ens ha permès conèixer-nos més, sense perdre el rol d’educadors, però en poder donar-los més atenció, hem conegut coses sobre els joves que abans passaven més desapercebudes i que han fet més estrets els vincles.

 

Hi ha hagut algun cas de contagi? No, però al quart dia de confinament un dels nois va agafar una infecció vírica molt forta i el vam haver d’aïllar per si de cas, incorporant un element d’estrès afegit perquè no el vam poder portar a l’hospital fins passats 10 dies i tot era atenció telefònica. Va ser molt estressant per ell i per tothom. A banda d’aquestes mesures extraordinàries, hem pres mesures de protecció amb els proveïdors i només hem entrat i sortit per anar puntualment al súper i per fer els canvis d’equips.

 

I com heu encarat aquesta situació en les activitats pròpies dels joves? Per una banda hem fet activitats de lleure per fer-los l’estada una mica més dolça, fent xocolatades, berenars i vermuts. El més complicat ha estat l’acompanyament educatiu, amb la posada en marxa de les tasques de les escoles després de setmana santa. Tot havia de ser virtual i, a més, cada escola va establir un sistema de funcionament i d’exigència diferent. Gràcies a diverses aportacions vam aconseguir ordinadors i tauletes per a tots. Per organitzar-nos bé, cada educador/a va responsabilitzar-se de supervisar la tasca de tres joves, el que vol dir baixar la feina, distribuir-la i tornar a pujar-la a la xarxa. I així ho fem encara malgrat que ens suposa força més treball i hem hagut d’organitzar els torns fins al juny, mentre no es regularitza aquesta situació.

 

Quina conclusió en treus de tot plegat? Que som capaços de sortir-nos-en en una situació en la qual ningú estava preparat. Tot i que encara no ens hem sortit perquè potser hi ha un segon confinament. Com equip estem més consolidats. Hem après a gestionar situacions noves. Ens hem enriquit, tant professionals com joves. I hem vist que tenim una passada de nois. M’emocionen.  

Comparteix la notícia: 

Comparteix la notícia: