Les persones podem patir pèrdues significatives en diferents etapes de la vida i per diferents motius. Parlem de dol per referir-nos a l’aflicció que causa aquesta pèrdua significativa, com la que ens genera la mort d’una persona estimada o la pèrdua de referències en un procés migratori.
Com a professionals és important conèixer les reaccions més freqüents, el procés que implica i els mecanismes que desenvolupa la persona, per oferir una resposta adequada a les seves necessitats.
Una vintena de professionals de serveis d'ajut a domicili, centres residencials i itineraris de protecció de la Fundació Mercè Fontanilles i altres entitats de la coordinadora Sinergia Social han après quines són les eines i maneres d'estar més adients en els processos de dol, durant un curs impartit recentment per Ceina-British.
El significat del dol, les fases que hi formen part, les necessitats d'acompanyament de les persones i les seves famílies així com la visió i costums vinculats al dol des de la perspectiva de diferents cultures, han estat els principals aspectes que s'han abordat.
Es tracta d’un aprenentatge que s'ha portat a terme partint des del punt de vista i l'experiència de cada professional. "Ens va sorprendre que, sense donar-nos-en, en moltes ocasions havíem posat en marxa i aplicat moltes eines que ens van donar durant el curs". Així ho expressa Cristina Riera, directora dels itineraris de protecció (IPI) de la Fundació, que ens narra l’experiència viscuda al curs juntament amb el seu equip. "Hem tingut molts espais per a la reflexió personal sobre els nostres propis dols, la forma d'encarar-los i el moment en el qual ens trobem al respecte. Ha estat molt interessant poder-hi pensar i disposar d'espais per posar-ho en comú".
Una de les qüestions sobre el qual més han après té a veure amb la forma de sostenir i compartir la mort d'una persona estimada des de l'òptica d'altres cultures. Segons comenta Riera "és important tenir present la conveniència de fer un ritual aquí quan una persona migrada està fent un dol. Ens han recomanat que sempre ho fem, encara que sigui simbòlic. Per exemple, les persones marroquines s'ajunten en una casa i porten menjar en senyal de dol. És quelcom que hem de poder oferir perquè això els ajuda molt". Amb eines com aquesta i d'altres, el curs ha mostrat la rellevància i l'art que és acompanyar en la mort i en el dol.