L'aprovació, el passat 19 d’octubre, del Reial Decret 903/2021 que reforma el Reglament 557/2011 de la Llei d'Estrangeria fa possible la regularització de la situació administrativa del col·lectiu de persones joves migrades soles tutelades i extutelades per la Generalitat de Catalunya.
La modificació dels requisits necessaris per poder tramitar un permís de treball i/o la renovació del permís de residència es pot considerar la notícia més transcendent des que es dona atenció directa a aquest col·lectiu al nostre país, ja que canvia l'objectiu principal dels joves, que fins ara ha estat assolir el permís de treball, i necessàriament, canvia la metodologia de treball dels equips de professionals.
L'aprovació del Reial Decret 903/2021 on es modifica l'actual Reglament, permet a aquest jovent disposar, a partir dels 16 anys, d'un permís de residència i treball. A més disposa que aquest permís es pugui renovar per dos anys a partir de la majoria d’edat.
Podem dir que tot i la dilatada experiència l’entitat, de més de 20 anys en l’atenció al col·lectiu, aquesta és la primera oportunitat que es presenta per a poder treballar amb aquestes persones joves l'opció d'accedir al mercat de treball de forma lliure, sense cap trava administrativa. La diferència més important amb el Reial Decret 557/2011 pel qual s'aprovava el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, és que calia fer un tràmit de modificació del permís de residència a permís residència amb autorització de treball amb tot cost que suposava per l'empresa i per la persona jove. Des de gener del 2020, la dificultat documental es va agreujar després de la Sentència 1155/2018 del Tribunal Suprem amb la impossibilitat de renovar un permís de residència si no estava vinculat a una oferta laboral.
A banda de l’accés al mercat de treball, les noves mesures també permeten als i les joves que vulguin formar-se la possibilitat de poder fer-ho sense la pressió d'haver d'aconseguir el permís de treball. A l’hora els permetrà especialitzar-se professionalment, triant una formació o un ofici adequats a les seves aptituds i preferències, sense haver de veure’s abocats a acceptar oficis estacionals o fer front als elevats requisits formatius per accedir a alguns sectors laborals.
La metodologia de treball en els diferents centres i serveis d’atenció al col·lectiu també haurà de variar alguns aspectes havent de reestructurar el procés d’acompanyament i orientació formatiu-laboral establert fins ara. Tanmateix aquest es continuarà concretant al Pla de Treball que de forma individualitzada s’elaborarà conjuntament amb cada jove. Cal destacar, però, que la tasca d’orientació formativa-laboral ha d’anar acompanyada d’una intervenció socioeducativa integral per tal de compensar i esmenar d’altres dificultats detectades en el col·lectiu fruit del fet migratori: manca de referents familiars al territori, dificultats i carències lingüístiques, escassa o nul·la base acadèmica, manca de xarxa social i de suport, a més de les dificultats pròpies associades a l'etapa vital.
En conclusió, estem davant d'una notícia important que tindrà un fort impacte en l'atenció del col·lectiu de joves migrats sols, afectant a tots els agents implicats. S'ha de destacar que després de molts anys de demanar i reivindicar el lliure accés al mercat de treball s'hagi assolit aquesta fita. Així, hem de continuar treballant per millorar i seguir donant la millor atenció possible com ens caracteritza.