“Volíem crear un espai diferent de l’activitat diària del servei; generar situacions d’aprenentatge i ensenyament significatives pels joves. El cinema ens facilita aquest context, l’oportunitat de promoure el diàleg i la reflexió a través de les pel·lícules” – explica Greta Borràs educadora i dinamitzadora de l’activitat.
Cada dimarts a la tarda el grup de joves es reuneix a la seu de la fundació per iniciar el taller. Es retroben després de realitzar les seves activitats formatives, arriben una mica cansats; però amb ganes: “Diumenge vaig anar al Maremàgnum i vaig veure a un grup de joves subsaharians venent articles il·legals. En veure’ls vaig pensar en el Buba i el Mukela, i vaig preguntar-me sí ells també haurien passat per tot allò”.
Així comença la sessió d’avui; L’Abderrahim comparteix aquesta reflexió amb la resta de companys. “Aquest és un dels objectius que pretenem en aquesta dinàmica, connectar les pel·lícules amb la realitat quotidiana” – comenta Greta. En Buba i en Mukela són dos dels protagonistes de la pel·lícula 14 kilòmetres que estan treballant aquests dies.
Dinàmica del taller de Cinema
Les sessions es divideixen en tres parts; en la primera, mitjançant diferents activitats se situa al grup en el context històric i social del film, es comenta la fitxa tècnica de la pel·lícula (direcció, guió, repartiment, sinopsis) i es presenta el vocabulari específic que servirà per treballar les competències.
“El fi d’una pel·lícula és narrar una història; el que fem al taller es seleccionar històries que ens permeten tractar diferents realitats i que donen l’oportunitat de treballar sobre competències. D’aquesta forma, per parlar de la identitat pròpia o la problemàtica d’immigració vàrem triar 14 kilòmetres. O amb la pel·lícula 50/50 treballem la malaltia, la superació a l’adversitat o l’amistat” – Greta.
Com afirma Mohamed Sbibar: “no veiem pel·lícules com Avatar o Star Wars, són “pel·lis” que expliquen històries reals, coses que passen cada dia”.
A continuació, comença el visionat: “amb les activitats prèvies aconseguim millorar la comprensió i la interpretació dels fets argumentals, la identificació dels diferents estats emocionals i fomentem l’empatia amb els personatges que ens servirà per treballar les competències” – Greta
Finalment, un cop visionada la pel·lícula el grup torna a l’activitat. Basant-se en el dossier del taller realitzen exercicis que combinen la reflexió personal amb dinàmiques grupals. “Al principi, treballàvem més de forma individual; ara ja ens coneixem i som un equip, tenim confiança amb la resta per expressar-nos” – Mohamed Chomrik
Greta explica que: “en aquesta darrera etapa, creem un espai de reflexió i lliure expressió. Dirigim la dinàmica amb l’objectiu que els joves expliquin les emocions que han despertat la història i aprofundim sobre les competències plantejades al començament de la sessió”. Com comenta Mohamed Sbibar “són coses (conceptes i emocions) presents a la vida; però quan les treballes i trobes tanta informació... és com un shock. Però és positiu perquè et serveix per a la teva experiència ”.
D’aquesta forma, mitjançant les pel·lícules els joves aprofundeixen en conceptes com són els prejudicis, la soledat o la delinqüència. Alhora que milloren les seves habilitats comunicatives, l’escolta activa i el respecte a la resta d’opinions.
“Estem segurs que hi ha un desenvolupament propi de les competències que anem treballant. El que busquem és proporcionar-los les eines necessàries; i que davant d’un producte cultural o una realitat social els joves se sentin capacitats per investigar, reflexionar i opinar per ells mateixos” – conclou Greta.